Descripció del projecte
Pla director d’intervenció patrimonial / 2007 / Tarragona
El Pla Director de la Restauració de la Muralla de Tarragona ha detectat la inestabilitat manifesta del nucli intern de molts dels seus trams, motivat per l’espoli dels materials inicials de tova ceràmica d’aquets nucli, els reompliments moderns de terres i material sense cohesió, la colonització del nucli per espais habitables, la utilització històrica del pas de ronda per cultiu de vegetals i l’acumulació en el seu interior d’aigua de pluja per manca de desguàs adequat.
L’estudi del nucli amb vuit perfils de tomografia elèctrica i sondejos a percussió del terreny amb pressa de mostres per determinar els perfils geològics i estratigràfics, manifestaven aquesta manca d’estabilitat amb perill de nous despreniments. Les conclusions d’aquest estudi s’han tingut en present en les dues actuacions recents als sectors de l’Hort de l’Arquebisbe i de la Baixada del Roser.
El Pla Director defineix unes actuacions d’emergència donat els resultats obtinguts, la seva constitució estructural, les manifestacions externes i la llarga història de transformacions i colonitzacions, en els sectors afectats per una estabilitat no assegurada.
L’actuació del tram de muralla de la Baixada del Roser pateix greus problemes d’estabilitat. Els desploms de més de 40 cm en el mur de la muralla amb façana a la baixada del Roser (en una part del mur ja reconstruïda en època moderna) i amb espais del nucli buits dels farciments originals, colonitzats per antics espais habitats (les restes de finestres i obertures als murs ho confirmen), posen de manifest uns nivells de seguretat insuficient enfront a la bolcada.
Els plànols d’informació cronològica mostren les parts originals de construcció de la muralla, les zones refetes de època medieval i moderna, els sectors amb el nucli colonitzat, el buit intern produït per l’ensulsida de l’any 1935 i el nou mur davant el Passeig arqueològic amb el seu forjat superior que conforma el pas de ronda d’aquesta zona enderrocada, realitzat sota la direcció dels arquitectes Jeroni Martorell i Francesc Monravà.
La factura dels murs reconstruïts en èpoques relativament modernes, fan més greu la inestabilitat del mur, per manca d’adherència de la pròpia fàbrica, tipus de carreus irregulars i amb degradacions importants, juntes de morter buides, etc. Aquests factors també son motiu de risc de despreniments puntuals de petits carreus de la fàbrica sobre la via pública, amb perill pels vianants.
La manca d’estanquitat del pas de ronda també ha produït patologies internes al nucli i als paraments externs de la muralla. Les filtracions d’aigua de pluja a l’interior són manifestes en l’espai buit de l’ensulsida de l’any 1935. Les oxidacions del nucli de ferro de les biguetes del forjat que sustenta el pas de ronda en aquest indret, produeixen despreniments del formigó de recobriment d’aquests elements estructurals i pèrdua de la seva secció resistent, amb un perill per la seva estabilitat. La vegetació superior en els paraments externs de la muralla també manifesten les filtracions generalitzades de l’aigua de pluja en totes les seves parts.
La present actuació ha inclòs la consolidació estructural mitjançant l’excavació de les zones no cohesionades de replè moderns del nucli fins als nivells arqueològics a conservar i adequats per assegurar l’absorció dels esforços horitzontals per els murs externs, amb seguiment arqueològic de les excavacions i desmuntatge.
L’existència de reompliments massius de terres, arriostraments metàl·lics moderns dels dos murs externs i l’ampliació de la secció d’aquests murs amb un trasdossat intern, manifesta actuacions modernes de reintegració del nucli i consolidació estructrural dels dos murs externs amb perfils metàl·lics. Els assentaments i fissures del mur intern evidencien la inestabilitat manifesta del nucli modern i dels murs externs.
Es realitza un reforç estructural dels dos murs exteriors mitjançant elements verticals d’arriostrament situats al llarg de la muralla per assegurar l’insuficient estabilitat existent, mantenint provisionalment per motius de seguretat els perfils metàl·lics antics i respectant els nivells arqueològics a conservar i el mur trasdossat modern.
La seqüència d’elements estructurals permet suportar un pas per manteniment i visita de l’espai intern de la muralla, respectant els nivells arqueològics, permetent la reintegració futura del nucli i evitant transmetre esforços sobre els murs externs. La protecció del nucli i dels murs externs de la muralla davant l’acció de l’aigua de pluja, filtracions internes i del subsòl s’assegura amb la formació del pas de ronda, recollida de l’agua de pluja i la ventilació interna del nucli.
La restauració del tram de l’Hort de l’Arquebisbe ha contemplat la restitució del mur extern enderrocat l’any 2005 i la consolidació i restitució de carreus del mur donant al Passeig arqueològic. La planimetria detalla manifesta les diferents colonitzacions produïdes en aquest sector i la situació creada per l’enderroc abans esmentat. Es porta a terme el desmuntatge controlat amb seguiment arqueològic de les restes de l’esllavissada del nucli no cohesionat i la classificació dels carreus enderrocats per la seva reutilització en la reconstrucció de la part enderrocada seguint la documentació fotogràfica anterior a l’any 2005.
Al llarg dels treballs de consolidació del nucli es troben restes de murs de trasdossat intern d’época moderna i reompliments moderns del nucli sense cohesió produint empentes no admeses pels fulls interns. L’anàlisi detallat del mur que es reconstrueix manifesta restitucions i reparacions de carreus d’època moderna, el reaprofitament de carreus romans i construccions medievals.
Després del desmuntatge dels elements no originals, es consoliden les restes molt deteriorades del nucli original i es reconstrueix el mur exterior donant a l’Hort de l’Arquebisbe. Amb els nous elements estructurals d’arriostraments queden consolidats els dos full externs de la muralla, amb la formació del pas de ronda seguint els nivells inicials.
