Descripció del projecte
L’edifici emblemàtic del Manicomi de Reus és el Pavelló de Primera Classe i de Distingits, construït en tres etapes entre els anys 1901 i 1908. Per la seva restauració es proposen solucions tècniques i constructives destinades a la seva òptima conservació, per tal de protegir i preservar els seus valors històrics i documentals en un dels únics exemples d’arquitectura modernista destinats a ús hospitalari per a malalts mentals.
La restauració de la pell exterior de l’edifici, molt exposada a la degradació ambiental, proposa la conservació dels seus elements ornamentals i constructius de notable valor. Elements ornamentals de pedra, plafons i revestiments de ceràmica, baranes de ferro, fusteria i vitralls. Les cobertes de teula i els terrats s’han restaurat per mantenir la seva impermeabilització, introduint l’aïllament tèrmic adequat. Els elements de fusta afectats per xilòfags s’han protegit adequadament.
Es substitueixen els afegits i es recuperen les parts originals mutilades en les cambres sanitàries i en els envans de distribució. A l’apartat de rehabilitació funcional, donat que el seu ús originari ha quedat obsolet, es pretén reutilitzar-lo per a nous usos compatibles amb els requeriments que exigeixen la seva bona conservació i ús i alhora assegura la seva correcta utilització i manteniment.
Es proposa l’ús museístic tant del continent com del seu contingut composat pel mobiliari original dissenyat pel mateix arquitecte i localitzat en les parts de la planta baixa més nobles de l’edifici, (accés, sala d’estar, menjador i sala del billar) i les plantes 1 i 2 que contenen la magnífica col·lecció de mobiliari de les habitacions dels antics residents.
Algunes d’aquestes zones es destinaran a espais de reserva, ús intern del museu i a espais de serveis de la fundació que regirà aquestes activitats culturals. El recorregut museístic estarà dotat de zones destinades a exposicions didàctiques per explicar millor el context històric i cultural que va fer possible el modernisme a Reus i al nostre país.
La planta 3 es dedica a serveis administratius interns de la Fundació Institut Pere Mata compatibles amb les activitats culturals de les altres plantes, donada la flexibilitat de la distribució interior d’aquesta planta i l’absència d’elements ornamentals que impedeixin aquesta reconversió. La flexibilitat de la nova reordenació d’envans possibilita deixar traces de l’original, tant als paviments com als sostres, permetent visualitzar aquestes operacions de reconversió d’espais.
Per tal d’adequar aquest edifici als usos abans assenyalats, s’adequa les seves dependències i instal·lacions als requeriments normatius actuals, en els diferents aspectes d’accessibilitat, evacuació, senyalització, seguretat e higiene. La conducció de les instal·lacions generals es realitza per canals adequades per evitar mutilacions de la excel·lent decoració mural de moltes de les seves dependències.
La il·luminació de les zones funcionals que han perdut els aparells de llum originals, seguirà el criteri fet servir en la darrera intervenció de les parts de la planta baixa destinada a serveis mèdics, amb franges continues al nivell superior dels envans tocant el sostre, sense alterar la decoració mural de cada estança i amagant el recorregut de la xarxa d’instal·lacions. Els aparells originals que es conserven es restauren en el seu lloc original, sobretot en les zones del recorregut museístic de les sales nobles, els passos de la cara nord i les habitacions dels malalts.
Els elements de climatització i d’altres instal·lacions necessàries pel nou funcionament de l’edifici se situen en l’espai disponible entre la coberta de dues vessants i les voltes que conformen les estances de la tercera planta. El reforç estructural del forjat de la tercera planta, amb l’augment del seu cantell, permet situar el pas d’instal·lacions, reproduint el paviment ceràmic existent a un nivell superior, assenyalant la nova dimensió dels murs existents on s’han afegit els nous passos de conductes.
Per salvar barreres arquitectòniques i millorar el recorregut museístic de l’edifici, s’ha instal·lat un ascensor en un antic espai del costat esquerra de l’edifici destinat al cuidador del malalt resident. L’absència d’elements decoratius en aquest espai recuperat amb el desmuntatge de les dutxes afegides en el seu interior i la seva bona situació respecte l’escala principal d’accés, permet col·locar adequadament aquest aparell de circulació mecànica vertical. Amb una caixa de vidre que circula sobre una estructura metàl·lica exempta de la fàbrica, l’espai destinat originàriament a estança del cuidador del malalt es converteix en un espai de visió vertical de l’estructura interna de l’edifici.
