Sense renunciar a l’autenticitat, potència, i imatge de la façana principal amb el seu àmbit previ d’accés el projecte proposa l’estratègia de restaurar-la i, per tal de no pervertir la seva originalitat, buscar que l’accés principal al teatre sigui des del nou edifici, donant el protagonisme de la façana principal a l’ús social del casal i l’orfeó.

El nou edifici annex garanteix un accés al teatre funcionalment adequat per a la capacitat d’unes 350 persones. Formalment pretén alinear-se amb el carrer i generar una correcta transició dels edificis residencials amb alineació a vial i la orientació del casal. A l’hora proposa una relació respectuosa amb la façana principal amb l’escala adequada per tenir una bona lectura dels valors patrimonials de l’edifici original.

La façana lateral és la més alterada de l’edifici històric. El nou edifici pretén relacionar-se subtilment amb ella, alliberant-la al màxim sense perdre les relacions funcionals i la qualitat espaial que es genera en els punts de relació. Es proposa la rehabilitació de l’edifici històric mantenint els seus valors patrimonials. Es manté l’essència del Casal tradicional amb el seu caràcter eclèctic, de manera que el teatre sigui reconegut com un referent de memòria històrica pels canongins. Que formalment al casal li passi el mínim però que funcionalment arribi al màxim, conservant una arquitectura del passat i obtenint un equipament amb requeriments tècnics actuals.