Descripció del projecte
Intervenció patrimonial / 1991 / Tarragona
La recuperació de les cobertes de la nau central i laterals i la restauració de les façanes superiors amb el conjunt de les seves vidrieres executada durant els anys 2007 i 2008 ha permès solucionar les filtracions generalitzades de les cobertes, racionalitzar el sistema general dels conductes de desguàs, incorporar l’aïllament tèrmic adequat per evitar humitats de condensació en el intradós de la volta i assegurar la major estabilitat climàtica possible a l’interior de la catedral.
L’anàlisi dels farciments de les cobertes, dels paraments de les façanes superiors i de la seqüència de finestrals amb les seves vidrieres ha permès estudiar les diferents fases constructives de les naus al llarg de més de dos segles d’activitat constructiva, des de la capçalera de l’absis fins a la portada principal.
La coberta existent amb teula àrab no assegurava l’estanqueïtat davant filtracions d’aigua de pluja a causa del poc pendent existent. En les cates arqueològiques realitzades s’han localitzat restes de les antigues cobertes (una peça ceràmica té marcada la data de l’any 1686) realitzades amb peces ceràmiques escalonades. El poc pendent d’aquestes cobertes s’adapta al clima mediterrani i permet ressaltar el potent volum de la nau central i transepte amb el cimbori central, que defineix la seva planta de creu llatina.
Es van realitzar cales que van permetre descobrir la formació de cobertes anteriors a l’existent de teula àrab en el moment de la seva restauració. Es va descobrir el formigó de calç que forma el farciment de les voltes i un material de morter que servia de base per a la disposició de lloses ceràmiques (ocasionalment de pedra) que formaven la coberta més antiga observada.
La nova coberta s’ha superposat a l’original (que es conserva convenientment protegida com a element arqueològic), amb els materials adequats per assegurar l’estanqueïtat i aïllament tèrmic del conjunt, amb una cambra ventilada que permet el pas d’instal·lacions i la ventilació de l’interior de la catedral a través dels conductes existents utilitzats des de la seva construcció. L’acabat de la nova coberta es realitza mitjançant peces ceràmiques de dimensions, color i disposició similar a les inicials segons els estudis arqueològics realitzats.
La pedra utilitzada en la construcció de la Catedral és atribuïda a peces reaprofitades d’edificis existents d’època romana de la pedrera del Mèdol i de diverses pedreres locals de Tarragona, extreta dels afloraments miocens de l’entorn. Es tracta de litotips que oscil·len entre calcarenita i calcària bioclàstica, amb acumulació de fòssils units per un ciment de calcària.
La restauració de la seva fàbrica segueix la tradició constructiva de la Catedral, que es manifesta en l’elecció dels diferents tipus de pedra més adequats en cada cas per a la funció constructiva o estructural a la qual es destina. Un anàlisi detallat del conjunt catedralici mostra com la pedra anomenada llisós, de poca porositat, es troba en fragments de cornises de remat que reben abundant aigua de pluja. La pedra de Mèdol, de gra de major resistència, és utilitzada en els elements estructurals de pilars i nervis; i la pedra de sauló, més feble, és utilitzada en els elements ornamentals i de plementeria de murs i voltes.
En l’execució de les obres es va realitzar un anàlisi exhaustiu dels paraments i la recerca de restes de pàtines, capes de protecció i pintures existents a la fàbrica, per tal d’entendre el procés evolutiu de la seva construcció, els diferents conceptes decoratius i els materials utilitzats al llarg de la seva història. La presència de pàtines i recobriments en les façanes de la fàbrica és escassa tant en les pedres com en els morters de junta, encara que ocasionalment s’han pogut estudiar algunes restes que han aportada informació valuosa sobre els acabats tradicionals d’aquesta fàbrica.
