Descripció del projecte
L’edifici es una obra de l’arquitecte Enric Sagnier i Villavecchia (Barcelona, 1858-1931), va ser promogut per La Caixa de Pensions i construït per l’empresari reusenc Pere Vidiella entre els anys 1929 i 1932. L’edifici d’aspecte monumental va ser dissenyat a partir d’un programa mixt d’oficines en planta baixa i d’habitatges de lloguer en les plantes superiors.
El nou edifici va ser construït en els terrenys antigament ocupats pels rentadors públics denominats les basses del Pedró, en una cruïlla de carrers força notable; la solució arquitectònica adoptada volia formalitzar un espai urbà en construir un edifici de to monumental que amb la seva presència qualifiqués la zona.
En aquesta obra Sagnier opta per un classicisme amb al·lusions al barroc romà, manifestat amb la triple cúpula a les cantonades i de to general monumental. La solució formal desglossa l’edifici en tres cossos: els dos laterals, amb la seva pròpia simetria, flanquejats per torres amb cúpula i el central amb sòcol i doble columnata que suporta un àtic coronat per una cúpula mes gran. L’obra s’inscriu en la darrera etapa professional de Sagnier, dins uns paràmetres clàssics i un llenguatge personal eclèctic d’aire burgès.
La planta baixa dedicada a oficines ha conegut diverses remodelacions d’acord amb les noves necessitats, les més notables el 1957 i el 1962 i part de la façana hagué de ser restaurada afectada per la metralla dels bombardeigs de 1939.
La construcció de la seva façana, balcons, cornises i cúpules està realitzada amb elements de pedra artificial armada, sistema constructiu molt utilitzat en els edificis singulars construïts a principi de segle XX. La utilització del ferro com element d’arriostrament i fixació i com armadura en elements prefabricats, si bé va ser un avanç tecnològic en el sistema constructiu respecte la pedra natural (sobretot pel que fa a estalvi econòmic i estalvi de temps d’execució), afecta l’envelliment de l’edifici per l’oxidació del ferro i la fissura i trencament del material prefabricat en els llocs molt exposats a l’aigua.
El projecte de rehabilitació proposa la reparació dels elements prefabricats amb patologies clares per fissures i trencaments de la pedra. Aquesta intervenció proposada donarà solució temporal a les patologies actuals, però serà necessari, donada les característiques dels materials emprats, un seguiment periòdic i un manteniment en elements puntuals que eviti a la llarga una nova intervenció global.
