Descripció del projecte
Pla Director i Projecte d’intervenció patrimonial / 2006 / Barcelona
L’11 de febrer de 1342 es van iniciar les obres de l’actual edifici gòtic i la seva progressió va ser constant durant el segle XIV. Simultàniament s’aixecaven les grans construccions gòtiques de la ciutat, l’església de Santa Maria del Mar, i la de Santa Maria del Pi. Entre els anys 1559 i 1572, sota la direcció del mestre Pere Blai (pare), es va construir la torre de l’esquerra de la façana (l’única de les dues projectades que es va dur a terme).
La torre és coronada per la barana de pedra calada col.locada per Antoni Constantí l’any 1572. La pedra del campanar és de Montjuïc sense decoració, d’aspecte sorrenc, molt característic d’aquest material àmpliament usat en les construccions de Barcelona fins ben entrat el segle XX. Sols hi ha la decoració d’un escut i les escultures adossades representant els titulars de la basílica a la façana del segon cos donat a la Plaça de Sant Just.
Per mantenir la proporció dels finestrals del cos de campanes en cada façana assumint l’asimetria del xamfrà, es planteja una enginyosa intersecció d’aquests finestrals sobre la planta hexagonal, amb una excel•lent execució d’obra en l’especejament de carreus que conforma la geometria del conjunt. També es manifesta la qualitat constructiva de la fàbrica en l’encaix entre el cos cilíndric de l’escala de caragol i la planta hexagonal.
Justifiquen aquestes obres d’urgència les greus deficiències que patia l’obra: existència de vegetació i manca d’una adequada evacuació d’aigua de la coberta superior, desploms i fissures en el mur de maó de la barana superior (reconstruïda després dels despreniments produïts per la tempesta documentada l’any 1770), degradació i despreniments de parts de carreus de pedra i de juntes de morters antics i moderns, oxidacions per manca de proteccions de les grapes de ferro, ruptures de carreus en la base de la barana superior i vegetació superior desplaçant carreus del seu lloc.
La barana ornamental del terrat superior s’ha restaurat amb el desmuntatge de tots els elements calats de pedra i de les dues cares del mur de maó, per poder fer la seva restitució amb peces noves de característiques petrogràfiques similars i seguint el dibuix dels calats originals.
El treball s’ha executat amb un primer motllurat a fàbrica del volum sòlid capaç de cada peça i amb el perfilat final fet a l’obra de forma manual pels picapedrers. Es protegeix l’entrada d’aigua de pluja per l’escala d’accés amb un element prefabricat superposat i diferenciat de l’obra que alhora suporta el nou parallamps.
S’han identificat les parts amb les patologies que calia reparar: fissures, carreus degradats pel pas del temps, oxidacions, juntes de morter buides, materials de dipòsit en superfície fruit de la contaminació ambiental, etc. La neteja i desinfecció dels paraments s’ha portat a terme amb els productes i la intensitat adequada per tal de conservar les pàtines sense alterar la composició dels carreus. Aquests treballs han permès conservar i descobrir dades constructives i històriques del monument, com són les marques de picapedrer, evidències del sistema constructiu de l’encofrat de les voltes, passos antics de cordes pels tocs de campanes, traces dels impactes de guerra que ha sofert la ciutat i encaixos de suport de l’estructura i coberta de l’antic arxiu situat a la façana principal.
Les quatre campanes existents han estat desmuntades i transportades al taller de l’empresa Quintana per ser netejades i restaurades, conservant les pàtines existents, substituint parts dels jous i contrapesos en mal estat i mecanitzant els seus tocs. Els treballs de restauració de les campanes han permès identificar les seves dades històriques i documentals i la seva presentació pública el dia 11 de juny de —- en el moment del seu retorn a Sant Just ja restaurades.
La restauració del campanar de Sant Just ha permès aturar la seva progressiva degradació, recuperar la seva història amb noves dades documentals, fer un recorregut per la seva particular historia constructiva, amb una millor comprensió del monument en la seva globalitat, conserva la capacitat evocadora del seu passat, enriquir el monument amb noves aportacions constructives adequades al seu ús i al seu significat religiós i recuperar el significat d’una arquitectura religiosa identificativa en el paisatge de la ciutat.
